versió en àudio (pots llegir i escoltar simultàniament)
La fera és aquell drac bròfec i urpellut que ens acorrala i escomet. Amb ulls esbatanats injectats de sang i rabior fita la nostra vida emboscat en el silenci i les ombres com una malastruga eternal.
A tot estrop, el fum sulfurós i pútrid se li projecta dels narius talment baf espès que ofèn i romp l’equilibri del posat. Arquetip universal del Mitjancer, criatura de la fabulació, ambivalent i esotèrica, sempre secretament recreada, rèptil que s’arrossega per la gleva i s’enfonsa en els cataus del sota terra, ensems, ocell somovent i urànic que travessa fuent el cel vers el zenit.
En la lluita entre l’obscur i la llum és en Jordi, cavaller per l’altruisme, qui quan tot és perdut i és el moment postrer, n’és l’únic heroi capaç de resistir i vèncer-lo. Esclat primaverenc per occir l’hivern i la mort, tal gesta.
Empès per l’impuls de tot el cos, clava fins a l’empunyadura i furga amb fúria, la ferida oberta. Extenuat, en retirar l’espasa que empoma, del trenc de la bèstia, li salta borbollant, un raig que li ensangona el guantellet i la malla. I al obrir la mà, la sang és una rosa vermella.
Passant de l’inicial horror, la mirada muda en esguard llarg i beatífic. Miracle o Encanteri?, la transmutació sagramental és un homenatge a l’amor galant per la donzella, la verge pura que regala així l’amor primer.
Desfloració ritual per iniciar el recomençament del cicle pagès, ja que la fera és la terra i és fertilitzada per l’home, la fera és la dona i l’arma, l’arada del llaurador. La carn i la tendresa són aliatge en la llavor, el cavaller és el sacerdot que consagra i l’amor és principi en tota vida que neix. Els poetes ho cantaren en llengua d’Oc i el llibre enguany s’afegirà a la festa.
ramon
agrairé la teva critica. Gracies ! 
escrits entranyables i....altres
poemes d'agitació
L'ANARQUIA
versió en àudio (pots llegir i escoltar, simultàniament)
Pobre de mi,
vaig néixer a la revolta primera,
sola i nua,
vaig néixer a la revolta primera,
sola i nua,
bella i descarada,
inquieta, espellifada i rebel,
feta a l’aspror de la lluita
Aviat de les entranyes mateixes
vaig regurgitar tota la mala baba
escopint la més escatològica blasfèmia...
escopint la més escatològica blasfèmia...
Vaig negar-me a ser sotmesa,
apadrinada o dirigida. 
Vaig apostatar de tot i de tothom
i m’acusaren d’irreverent
Vaig apostatar de tot i de tothom
i m’acusaren d’irreverent
i em condemnaren,
però les meves ales,
foren com un Avé Fènix
però les meves ales,
foren com un Avé Fènix
renaixent de totes les cendres,
volant fuent,
vaig esquivar totes les fogueres.
Travessant planures i oceans,
he vist dogals i fuets per tot arreu,
reclusions, clams, tortures i laments
volant fuent,
vaig esquivar totes les fogueres.
Travessant planures i oceans,
he vist dogals i fuets per tot arreu,
reclusions, clams, tortures i laments
He après a la desesperada
i he cavat amb ungles i dents,
una trinxera de somnis
embriagada amb aquella panda de nois boixos,
poetes nàufrags, allà, a la Barcelona del trenta sis...
Llavors, vaig mirar a l’esquerra
i he cavat amb ungles i dents,
una trinxera de somnis
embriagada amb aquella panda de nois boixos,
poetes nàufrags, allà, a la Barcelona del trenta sis...
Llavors, vaig mirar a l’esquerra
i vaig mirar a la dreta,
veient arreu,
aquets mateixos rostres de sempre,
tancats i sorruts,
amagats rere llampants uniformes,
llustroses togues
veient arreu,
aquets mateixos rostres de sempre,
tancats i sorruts,
amagats rere llampants uniformes,
llustroses togues
o jaqués de mudar
Sempre apunt per a xuclar la sang dels pobres
inútil sang en nom de la justícia i la dialèctica,
aquestes bones paraules de la gent d’ordre
i altres fastigoses quintaessencies...
En el menyspreu copsí tota la rabior
i com una deessa airada,
del meu enuig
en vaig fer llancívols venables.
que espetegaren mortífers
retrunyint com llamps i trons,
contra les trones i poltrones del món.
Sempre apunt per a xuclar la sang dels pobres
inútil sang en nom de la justícia i la dialèctica,
aquestes bones paraules de la gent d’ordre
i altres fastigoses quintaessencies...
En el menyspreu copsí tota la rabior
i com una deessa airada,
del meu enuig
en vaig fer llancívols venables.
que espetegaren mortífers
retrunyint com llamps i trons,
contra les trones i poltrones del món.
Sóc enemiga del mal govern
i no crec en les pàtries.
Us estimo a tots i.. amb el cor
afrontaré roïneses i tiranies.
A la revolta companys !
Sense recança per vosaltres moriré
i mai no pregaré,
ni a cap Déu, ni a cap Senyor.
En nom vostre abraço el món i renuncio al cel
Sóc l’Anarquia!!!
ramon
agrairé la teva crítica. Gràcies ! !
cercles concèntrics sobre l'aigua
agrairé la vostre opinió Gracies !LA UNIÓ LLIURE
La meva dona amb cabellera de foc de fusta
amb pensaments de llampecs de claror
amb figura de clepsidra
la meva dona amb figura de llúdria entre les dents del tigre
la meva dona amb boca de cocarda i de ramell d’estrelles d’última dimensió
amb dents de petjades de ratolí blanc sobre la terra blanca
amb llengua d’ambre i de cristalls fregats
la meva dona amb llengua d’hòstia apunyalada
amb llengua de nina que obre i tanca els ulls
amb llengua de pedra increïble
la meva dona amb pestanyes de pals d’escriptura de nens
amb celles de vora de niu d’oreneta
la meva dona amb temples de pissarra de teulada de serra
i de baf als vidres
la meva dona amb espatlles de xampany
i de fontana amb caps de dofí sota el glaç
la meva dona amb dits d’atzar i as de cors
amb dits de fenc segat
la meva dona amb aixelles de marta i aglans
de nit de Sant Joan
d’olivella i niu d’escales
amb braços d’escuma de mar i resclosa
i de barreja de blat i molí
la meva dona amb cames de coet
amb moviments de rellotgeria i desesperació
la meva dona amb turmells de medul.la i saüc
la meva dona amb coll d’ordi desperlat
la meva dona amb gola de Vall d’or
de cita en el propi llit del torrent
amb pits de nit
la meva dona amb pits de talpera marina
la meva dona amb pits de gresol de robins
amb pits d’espectre de rosa sota la rosada
la meva dona amb ventre de desplegament del ventall dels dies
amb ventre d’urpa gegant
la meva dona amb esquena d’ocell que fuig vertical
amb esquena d’argent viu
amb esquena de llum
amb clatell de pedra rodona i de creta mullada
i de caiguda d’un got amb el qual algú ha begut
la meva dona amb anques de barqueta
amb anques de llustre i de plomalls de fletxa
i de tiges de plomes de paó blanc
de balança insensible
la meva dona amb natges de gres i d’amiant
la meva dona amb natges d’esquena de cigne
la meva dona amb natges de primavera
amb sexe de gladiol
la meva dona amb sexe de mena dpor i d’ornitorinc
la meva dona amb sexe d’alga i de bombons antics
la meva dona amb sexe de mirall
la meva dona amb ulls plens de llàgrimes
amb ulls de panòplia violeta i d’agulla imantada
la meva dona amb ulls de sabana
la meva dona amb ulls d’aigua per beure a la presó
la meva dona amb ulls de llenya sempre sota la destral
amb ulls de nivell d’aigua de nivell de terra i de foc.
Andre Breton (1931)
El País que he escollit (Poemes de'n Robert Graves)
View more webinars from ramon martinez.
La versió en llengua catalana nomes és possible baixant-t'ho en Power-Point
agrairé la teva crítica. Gràcies !
IVES TANGUY
Inici de càntic en el temple
Ara digueu: “La ginesta floreix,arreu als camps hi ha vermell de roselles.
Amb nova falç comencem a segar
el blat madur i, amb ell, les males herbes.”
Ah, joves llavis desclosos després
de la foscor, si sabíeu com l’alba
ens ha trigat, com és llarg d’esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,
per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camíd’accés al ple domini de la terra.
Vàrem mirar ben al lluny del desert,
davallàvem al fons del nostre somni.
Cisternes seques esdevenen cims
pujats per esglaons de lentes hores.
Ara digueu: “Nosaltres escoltem
les veus del vent per l’alta mar d’espigues.”
Ara digueu: “Ens mantindrem fidels
per sempre més al servei d’aquest poble.”
Salvador Espriu
escrits entranyables i ....altres
agrairé la teva critica. Gracies !
